dijous, 10 d’abril de 2008

Visió de procés musical des de la Barcelona dels 70s

- L'eclosió cultural d’aquella Barcelona no responia a valors economicistes.

- Diversos protagonistes mai hem posat com a valor primari el guany econòmic.

- Bifurcacions (amb rètols) en anar conduint mentre la vida transcorria.
Quin camí prenia qui prioritzava el guany econòmic? O be, en quina direcció estava la “pasta” i en quina, altres intangibles?

01) un rètol deia: músiques “progressives”, creatives, troballes;
l’altre rètol deia: mogudes massives (festivals, comerç).

02) un rètol deia: identitat mediterrània;
l’altre rètol deia: colonització anglòfila (rock).

03) un rètol deia: vàlua;
l’altre rètol deia: fama.

04) un rètol deia: imatge juvenil;
l’altre rètol deia: totes les edats.

05) un rètol deia: moda (gregarisme);
l’altre rètol deia: identitat (reflexió).

06) un rètol deia: periodisme lliure;
l’altre rètol deia: ràdio-fórmula (o de pagament).

07) un rètol deia: música en directe;
l’altre rètol deia: música en disc.

08) un rètol deia: imatge;
l’altre rètol deia: so.

09) un rètol deia: honestedat;
l’altre rètol deia: corrupció.

10) un rètol deia: justícia;
l’altre rètol deia: manipulació.

11) un rètol deia: arrelament;
l’altre rètol deia: transculturització.

12) un rètol deia: herència i acumulació;
l’altre rètol deia: trencament.

13) un rètol deia: popular;
l’altre rètol deia: prestigiós.

14) un rètol deia: moviments;
l’altre rètol deia: individualisme.

15) un rètol deia: treballadors;
l’altre rètol deia: dirigents.

16) un rètol deia: saber;
l’altre rètol deia: simular.

17) un rètol deia: estudiar i desenvolupar;
l’altre rètol deia: vendre.

18) un rètol deia: claudicació;
l’altre rètol deia: intent de producció lliure.

19) un rètol deia: processos;
l’altre rètol deia: cojuntures.

20) un rètol deia: mitomania;
l’altre rètol deia: igualitarisme.

21) un rètol deia: autovaloracions;
l’altre rètol deia: al millor postor.

22) un rètol deia: autoctonisme;
l’altre rètol deia: pensament únic.

23) un rètol deia: construcció cultural;
l’altre rètol deia: càlcul d’audiències i taquilles.

24) un rètol deia: acomodació;
l’altre rètol deia: lluita.

25) un rètol deia: banalització;
l’altre rètol deia: sentit.

- En definitiva, ves creant tu mateix amb la imaginació, cada escenari on s’arriba en prendre una o altre direcció davant les bifurcacions.
I sobretot, no t’oblidis d’imaginar alhora, a quina distància van quedant els dos móns que se’n deriven rera cada elecció, ja que es tracta de processos acumulatius.

2 comentaris:

Xavier Panades ha dit...

Totalment d'acord...La gran mentida, la gran trampa de diferenciar entre seny i rauxa, enlloc de ser els dos, es margina un per crear divisió i control sobre la cultura...Els resultats els estem patint avui dia, no hi ha cultura popular catalana, ni seny ni rauxa!

Anònim ha dit...

Tens tota la raó, als anys 70 no existia Internet ni et podies baixar les músiques o vídeos.... Et compraves el disc o el casset.
Encara es podia escoltar música francesa George Mosustaqui, Jarles Aznabur, Edit Piaf.... La música angloxaxoca amb el maravellosos Beatles y els Rollins, que aqui versionaven els Mustangs, Bravos, Sirex... La música de cantautor catalana del meu adorat Joan Manel Serrat , el Lluís Llac, el Raimon o el Ovidi Montllor....
Ara tot es música enllaunada, play bak, feta amb els teus sintetitzadors.... copiar enganxar...repetir... i l’ordinador et fa la meitat de la feina... encara que tu la creïs.
A MI M’AGRADA ESCOLTAR UN PIANO, UN VIOLÍ EN DIRECTE... ESCOLTAR CANTAR EN VIU... EN DIRECTE

I que em dius de SGAES ...que entenc que defensin els drets dels creatius i que intentin posar portes al camp d’Internet.... que es impossible... i amb aquesta excusa s’estan forrant els Teddis Bautista de torn... actuant com una màfia, no els músics ni els escriptors ni els guionistes de pelis.... que nomes recullen les engrunes...
I tenim de pagar un plus als CD-DVD verges, per guardar els meus arxius personals o els meus planos d’arquitectura ...donant per suposat que som lladres o pirates de cançons o pelis.... no tenim ni presumpció d’innocència. UNA VERGONYA