El colmo del "pastelón" refinat, ben segur, però modèlic en afinació i equilibri de recursos expressius per parts dels dos clàssics instruments solistes, violí i trompeta, en el primer exemple, i de violí i veu en el segon. Equilibri, proporció i contrast entre notes llises i vibrades, entre utilització de tessitures agudes i greus, entre plànols d'acompanyaments i solos, entre veus soles i doblatges o harmonitzacions, entre preguntes i respostes de l'arranjament i dels solistes. Es pot haver estudiat molt un instrument i la pròpia formació musical, però si els factors troncals i principalment atesos no són, com en les escoles i els instrumentistes hindús, per exemple, la impecable afinació, la serena bona mètrica i l'equilibri, proporció i contrast entre les formes expressives emprades, les secundarietats pretendran passar al davant, provocant en definitiva un patètic intent d'agradar, d'aconseguir reconeixement i d'espectacularisme gratuït. En els presents casos, serà "pastelón", però "chapeau" amb l'autenticitat de com ho diuen aquests quatre "pàjarus"...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada